lunes, 16 de mayo de 2016

Eufòria

Després de l'eufòria inicial, comença el despropòsit. Tot havia canviat durant poques setmanes, la falta d'esperança va convertir-se en només una dansa, aquella que el meu feble cos no parava de ballar després de conéixer un èxit totalment imprevist. Em sentia forta i amb ganes de revertir la situació precària i el descontent per la monotonia de la vida, i eixe dia, vaig somriure.

 Però torne al mateix punt, sense retorn, al anar i tornar dels dies i a l'addició al mòbil com única manera d'abstracció. Extranya solitud i disgust i desgana que puja per la meua cama, com una carícia amb una mà que acaba clavant-me les ungles de manera atroç. Com descobrir els secrets del món, i la vida quan és difícil saber si estar perduda en la rutina no deixa de ser el millor per a tu?

domingo, 1 de mayo de 2016

Une marche pour Nobuya

Quan ja experimentava el descontent més terrible, i la por més glaciar per la inminent arribada d'uns exàmens per als qual ni tan sols mentalment podia acostumbrar-me, que em desconcertaven i em glaçaven l'ànima, et vaig trobar. Quan en aqueix moment la meua autoestima, s'amagava als peus, aparegueres. Eres una cançó senzilla, lenta, melancòlica...però era suficient per mullar el meu rostre. En part, de cansament, però, també, de nostàlgia, llàstima, inspiració i, sobtadament, d'alegria.
Quan pense en tu, dolça melodia, recorde els cirerers japonesos en flor i l'anime Sigatsu Wa Kimi No Uso, que s'endugué al cel una part de mi. Però el més rellevant de tot açò, és saber que escoltan-te o interpretant-te, puc somriure i qualsevol dia típic, esdevé inoblidable.