sábado, 19 de noviembre de 2016

Escric.

Almenys, intente fer-ho.

Perquè paga la pena esforçar-se, paga la pena lluitar, paga la pena sommiar.
I és necessari saber acomiadar-se.

M' he convertit en una mena de espill d'ella mateixa, en el qual veig tots els seus records.
En un feix de dubtes per ella, pel seu futur.

Hui escric. Li escric a l'endemà, no tinc cap motiu per a parlar-li a l'ahir. Perquè demà tornarà a eixir el sol, aquest ser que ens fa a tots més atractius. I un nou dia, és una nova esperança.

Em pregunte què fariem si alguna nit poguera sortir el sol.

No hay comentarios:

Publicar un comentario