jueves, 1 de diciembre de 2016

Desembre dia 1

He menjat molt de torró de xocolata. Me'l va recomanar una xica que fa vídeos i no m'arrepentisc de la meua repentina adicció, encara que en la meua acollidora llar mai ens falta d'això. També he saborejat el raïm prohibit, eixe que només es pren una vegada a l'any, eixe que falta poc per engolir.

El desembre s'ha despertat amb aires de calma, el que suposadament ve després de la tormenta. Perquè un novembre descarat ens ha banyat fins les entranyes, i no ha tingut misericordia amb ningú.

Hui l'he intentat amb Class Enemy de Nigel Williams. Igual que ahir, igual que demà. La que jo anomene, la sexta obra de teatre per llegir, no s'ha deixat. Y això que pensava que tot aniria bé després de que creguera haber comprés Waiting for Godot.

Després de la tempesta ve la calma, i espere que vinga per a quedarse, no soportaria el dolor d'una nova borrasca.


No hay comentarios:

Publicar un comentario