domingo, 19 de marzo de 2017

Desordre o ales tallades.

Quants diaris necessite per a intaurar un sistema polític al meu cervell, capaç de tenir-lo tot en ordre? 

Els deures, sense fer.
El "cuarto", sense ordenar.
Les jaquetes, perdudes.
Els sentiments, continuen explotant.

No com una traca, no com una mascletà
com una bombeta,
el trist petard que és joc i comboi per als xiquets,
però que si no explota,
quan es llança,
poc pot oferir.
Es queda arriconat
i no pot despertar.

I jo, que no puc ni tan sols respirar,
mentre empre el diari personal número tres, em qüestione si paga la pena continuar amb l'anarquia dels meus instints o si, per contra, em convé més la dictadura dels moments prefabricats.

No hay comentarios:

Publicar un comentario